M’estic posant de molt mal humor amb tot el tema de la moció de censura a Vilafranca. No m’agrada gens com el PSC està atacant un procés democràtic totalment legítim amb l’estratègia de la por de Bush.
Ei, ara hi ha l’Obama.
Crec que al final he entès què vol dir fer-se gran! Heus ací un resum en xifres vermelles del més d’abril:
- Impost de circulació
- Assegurança del cotxe
- Esborrany IRPF
- Factures infinites
- Regals aniversaris diversos
- Sant Jordi
No hi a estalvi possible. Només em falta un cromo, la hipoteca… i que duri
¿Si la borrasca cambió de una forma impredecible, no la pueden predecir. Pero si no la predicen los que la tienen que predecir,¿cómo piensan ustedes que la vamos a predecir aquellos que estamos esperando la predicción?”.
Magdalena Álvarez
Ahir vam anar al cine. Feia molt que no hi anavem. La comoditat del sofà i de l’escalforeta de la llar, diuen.
El cas és que si bé l’entrada de la sala era força respectable, no podia deixar de pensar que la projecció de cinema és un negoci que si no es reinventa, té una data de caducitat no massa llunyana.
És relativament fàcil tenir una bona tele amb una qualitat d’imatge més que acceptable, un sofà on t’hi pots estirar, fer pause per anar al WC, començar la peli a l’hora que vols i no a l’hora que et diuen, sense desplaçament, sense companys de sala sorollosos…
L’entrada del cine, costava 7.5€ per persona… un escàndol! Per menys d’aquest preu, pots comprar-te una peli al PPV i mirar-la tantes persones com vulguin. El PPV comença a agafar força i la cosa anirà a més en poc temps.
Tinc una certa idea romàntica del cinema, hi anava de petit a veure la sessió doble.. però no em posaré pas a plorar si han de tancar els cinesa diagonal, per exemple. Sí que em sabria més greu que deixessin d’haver-hi programes com el “media” per promoció i projecció de pelis europees, però suposo que podria funcionar igual només per vídeo.
I la gent que pensi que veure-ho a casa ens fa més individualistes en un món ja de per si poc social.. doncs què voleu que us digui, a la sala de cinema, coincidim molta gent, però a part d’emprenyar-te quan mengen crispetes sorollosament o riuen i parlen, poca interacció, la veritat.
Sales de cinema, descansin en pau, llarga vida al cinema.
per cert, la peli era slumdog millonaire. Estava bé, però una mica tramposa, no? i pastelón, també.
Per mi no hi ha res a dir. Abús total de la força. Pegar per pegar, amb ganes.
El rector, a los leones. Cada cop està més clar que la unviersitat està més aprop del món empresarial que de les persones.
http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/56354/la/tancada/la/revolta.html
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3558016
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=596196&idseccio_PK=1021
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=596229
http://www.vilaweb.tv/?video=5597
que no intentin negar-ho, els encanta fotre pallisses. Espero que hi hagi allò que es diu justícia poètica, ja que de l’altre està clar que no gaire.
La nova gran idea de la RENFE és iniciar una guerra de terror que tant s’estila últimament. Per megafonia a volum sangra-timpans i 4 vegades en el tram Molins de rei-Vilafranca (excessiu), un missatge del tipus (no és literal però gairebé):
-RENFE rodalies està duent a terme una campanya de control de títols de transport a trens i estacions. Per a la seva comoditat, tingui preparat el seu títol de transport a requeriment dels nostres inspectors. (i el seu corresponent en castellà, of course).
1) és més baratu atemorir que posar revisors, no?
2) la meva comoditat?? sincerament per mi és més còmode guardar el bitllet i treure’l si me’l demanen que no pas tenir-lo preparat.
3) funciona: hi ha gent que va baixar a martorell espantada per comprar un bitllet i agafar el següent…
4) aneu a la puta merda, RENFE dels collons, fàstic de servei, trens rancis heredats de la línia de la costa amb els seients trencats, via torta que en molts trams sembla que vagis en barco, relació qualitat/preu de pena.
Avui parlava amb un amic per telèfon quan ens hem adonat que jo no el sentia bé però ell a mi si. Tenint en compte que el que pagava era jo, m’he sentit indignat per uns moments perquè el servei de pagament era pitjor que el gratuït!
I conyes a part, he tornat a donar-me compte (tornat perquè és recurrent) que la telefonia mòbil és un mitjà de comunicació amb una relació qualitat/preu terriblement dolenta.
Els mòbils cada cop són més espectaculars. L’altre dia en vaig veure un que anava a comprar el pa tot solet i un altre que et fa la declaració de la renda (i sempre et surt a retornar). Però la qualitat del que realment importa, la veu, és de puta pena. Mireu la factura del mòbil i ploreu. Amén.
Encara estic consternat de l’entrevista que li feien (parlo de memòria) el 3 de vuit al cap de la policia municipal de Vilafranca. Parlaven de l’increment de robatoris en cotxes i de la creixent violència de baixa intensitat a Vilafranca.
Parlo de robatoris a pisos, a botigues, cotxes, baralles al carrer cada cap de setmana..
Doncs el tio, amb un parell de collons, diu que ens hem d’anar acostumant a aquesta violència de ciutat. Bravo campió.
Deixeu de comprar-vos segways que foteu el pena, patrulleu una mica a peu a veure si us baixa la panxa i feu el favor de vetllar una mica per la seguretat ciutadana mínima. No demanem gaire més.
És una mica cansino això de la crisi.. més tenint en compte que la gent “normal” com jo no podem pas fer-hi res.
La sensació és que això de la crisi va fent i algun dia s’acabarà i que mentrestant anem fent. És a dir que això es cou a uns altres nivells que ens afecten directament (només cal preguntar als que s’han quedat sense feina) però que a l’inversa no sembla tenir cap influència.
Relacionat o no amb això.. com és que els bancs i caixes continuen mostrant números espectaculars de resultats i després m’ofereixen un insultant 0.5% o un 1% pels meus estalvis i per deixar-me posem 3000 eurus m’hi posen un 22%? Així és com colaboren? què coi en foten dels diners que s’”injecten” en els plans d’ajuda?
Doncs res, continuarem esperant a que acabi. Pacientment, espero.
Per molts vins! 
