Cinemes, RIP

Ahir vam anar al cine. Feia molt que no hi anavem. La comoditat del sofà i de l’escalforeta de la llar, diuen.

El cas és que si bé l’entrada de la sala era força respectable, no podia deixar de pensar que la projecció de cinema és un negoci que si no es reinventa, té una data de caducitat no massa llunyana.

És relativament fàcil tenir una bona tele amb una qualitat d’imatge més que acceptable, un sofà on t’hi pots estirar, fer pause per anar al WC, començar la peli a l’hora que vols i no a l’hora que et diuen, sense desplaçament, sense companys de sala sorollosos…

L’entrada del cine, costava 7.5€ per persona… un escàndol! Per menys d’aquest preu, pots comprar-te una peli al PPV i mirar-la tantes persones com vulguin. El PPV comença a agafar força i la cosa anirà a més en poc temps.

Tinc una certa idea romàntica del cinema, hi anava de petit a veure la sessió doble.. però no em posaré pas a plorar si han de tancar els cinesa diagonal, per exemple. Sí que em sabria més greu que deixessin d’haver-hi programes com el “media” per promoció i projecció de pelis europees, però suposo que podria funcionar igual només per vídeo.

I la gent que pensi que veure-ho a casa ens fa més individualistes en un món ja de per si poc social.. doncs què voleu que us digui, a la sala de cinema, coincidim molta gent, però a part d’emprenyar-te quan mengen crispetes sorollosament o riuen i parlen, poca interacció, la veritat.

Sales de cinema, descansin en pau, llarga vida al cinema.

per cert, la peli era slumdog millonaire. Estava bé, però una mica tramposa, no? i pastelón, també.